Serafí Gimeno fou finalista del premi Azorín de novel•la amb la "Cópula de la mantis" (any 2004), accèssit en la II convocatòria de relat curt de ciència-ficció "ovelles elèctriques" i premi al millor relat en la III convocatòria del mateix certamen. Coautor del text "De llops i caputxetes" (Ed. Gregal), considerat com el primer assaig en llengua catalana sobre la perversitat humana, autor de "Bestieses" (Ed. Cedel), un exercici de prosopopeia on animals i plantes exposen els greuges acumulats envers els éssers humans. A més de l'Azorín, obtingué esmenes com a finalista en convocatòries diverses: En el Domingo Santos amb "Sangre de Caín", en el I Premi 451 de Novel•la de ciència ficció amb "Terminal, una historia de guerra, teatro y cárcel"; per últim, també fou finalista de la convocatòria "Mejor con un libro" derivada de les II Jornades literàries celebrades a Màlaga amb "La epopeya del buen salvaje". Antic col•laborador en premsa comarcal (PUNT-DIARI) sobre temes de biogeografia i coautor d'una pàgina web sobre ecologia en llengua catalana, avui inexistent, "Un món viu", partícip dels continguts de la revista digital de ciència-ficció "Exégesis" a través de relats i guions de còmic, entre altres diverses contribucions al món de la ciència-ficció i l'ecologia.